[kdecat] Lletres

[Orestes Mas]

A Diumenge 28 Octubre 2007, Leopold Palomo Avellaneda va escriure:
> A Diumenge 28 Octubre 2007, Josep Ma. Ferrer va escriure:
> > En/na Raül Garrigasait ha escrit:
> > > [...]
> > > Tens raó que "lletra" a seques pot despistar. Potser una bona solució
> > > seria fer servir "tipus de lletra" en aquells llocs en què el context
> > > no permet deduir fàcilment de què es parla i "lletra" en la resta dels
> > > casos. D'altra banda, al centre de control hi ha espai de sobres per
> > > posar-hi "tipus de lletra"; raó de més per adoptar la solució que
> > > proposes.
> > > [...]
> >
> > Hola a tots,
> >
> >     llavors quedem que el mot anglès "Font" el traduïm per "Tipus de
> > lletra" quan estigui sol, i per "Lletra" quan el context defineixi
> > *clarament* que fa referència a la família (p.ex. Garamond), a la mida
> > (9, 10, ...), a l'estil (cursiva, ...), etc.
>
> ho sento, però per a mi lletra és una lletra, no el tipus. Em falta el
> tipus: Lletra tipus garamond. lletra tipus cursiva, lletra tipus negreta.
> Ara que també s'entén : lletra garamond, lletra cursiva, lletra negreta...
>
> No ho sé .... opinions?

No ho veig tan clar. Parlant amb propietat no diem "tipus negreta" sinó "estil 
negreta". D'altra banda, si parlem de la mida no hi afegim pas "tipus"...

El més natural seria fer, sempre que es pugui, allò que el Josep Mª ha fet 
(intencionadament o no): parlar d'estil (de lletra), de mida (de lletra) i de 
família (de lletra). Suposo que a vegades es pot i a vegades l'original 
anglès no ho permet o no ho deixa clar. En els casos genèrics jo hi 
deixaria "Tipus de lletra", que va més o menys bé per tot.

Suposo que també la solució final haurà d'anar a criteri del traductor.

Orestes.