[kdecat] Algunes errades

[Sebastia Pla i Sanz]

A Dijous 23 Desembre 2004 18:38, Marc va escriure:

> > En fi, que aquesta idea que les diferents traduccions s'haurien
> > d'"harmonitzar" em fa una certa basarda. Jo "endollat" ho trobo encertat
> > (certament, millor encara "endollable" encara que aquest terme hauria de
> > correspondre a "pluggable").
>
> Doncs jo crec que harmonitzar/uniformitzar/homogenitzar/estandaritzar
> (digue'n com vulguis) traduccions és força adequat, sobretot de cara a
> no confondre a l'usuari final.

Tenim una llengua on es pot dir noi, xiquet o al·lot. Jo sóc de Vinaròs i vaig 
créixer dient xiquet, però com fa mes de mitja vida que visc al Barcelonès i 
ara al Vallès, uso habitualment noi. Però tinc un germà que viu a Binissalem, 
casat amb una mallorquina i resulta que ara ell diu al·lot. L'altre germà 
s'ha casat amb una noia d'Ulldecona i tots dos diuen xiquet. Aquesta manca 
d'homogeneïtat puc assegurar que no provoca cap confusió en els nostres fills 
quan hi ha una reunió familiar.

Si parlem d'informàtica, el món del programari lliure basa gran part de la 
seva vitalitat en la varietat. Tenim KDE i GNOME; Debian, Red Hat, SuSE, 
Mandrake i Gentoo; Perl, PHP, Python i TCL/Tk; C, C++ i C#; Postfix, 
Sendmail, Exim i Qmail.

L'idioma és una entitat viva. El que a mi m'agradaria és aconseguir pel català 
la vitalitat de l'anglès. Sense cap acadèmia de la llengua, inventen i 
modifiquen paraules sense manies, amb l'objectiu de comunicar de manera 
eficaç. Jo comprenc que, després d'anys de persecució i maltracte, el català 
necessita una mica d'ordre, però si volem una llengua atractiva no podem 
confondre ordre amb paràlisi, estandarització amb avorriment. Quant a 
harmonitzar, uniformitzar i homogeneïtzar, són paraules que també em 
provoquen basarda, com a l'Orestes. Tenen un aire de LOAPA, de caserna i de 
comte-duc d'Olivares.

Demano disculpes per castigar-vos, un cop més, amb les meves dèries. Ara no us 
emprenyaré més fins al 29 o el 30.

Bon Nadal,
Sebastià
-- 
Encara quedem valencians que no volem deixar d'ésser el poble que som,
que no volem cedir a la dissolució ni a la indiferència.
		   Joan Fuster. "Nosaltres, els valencians"