Estri vs Giny (era Re: l10n-kf5/ca at valencia/messages/applications)

[Josep Ma. Ferrer]

Hola Sebastià,

El que dius té tot el sentit, en la meva opinió. La qüestió és que si
tothom segueix el criteri del Termcat, els que ens allunyem de
l'estàndard som nosaltres. Una possible opció seria plantejar el canvi
de la traducció de "widget" al Termcat, o com a mínim tenir les dues
possibilitats: giny i estri.

Vols fer tu la consulta al Termcat?

Salutacions,

Josep Ma.


Missatge de Sebastià Pla i Sanz <sps at sastia.com> del dia dj., 27 de
juny 2019 a les 10:27:

>
> Bon dia,
>
> Disculpeu la intrusió, tenint en compte que fa molt de temps que no col·laboro amb la traducció. Però com que el tema m'interessa i en Josep Ma. demana l'opinió de l'equip, sense especificar si és actual o passat, doncs poso cullerada. ;-)
>
> En la meva opinió estri és millor que giny, perquè estri té més la connotació d'eina, mentre que giny té una connotació de màquina. Si mirem les definicions dels diccionaris:
>
> DCVB:
>
> ESTRI m.
> Instrument, atuell, eina; objecte de qualsevol mena destinat a un treball o ús determinat (or., occ.); cast. trebejo, enser. La sala bona ornamentada d'estris orientals, Roig Flama 95. Trencaven el cànem valent-se d'un estri que en deien trencadores, Scriptorium, juny 1928.
>     Fon.: έstɾi (Ripoll, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Segarra, Urgell).
>     Sinòn.: atuell, ormeig.
>     Etim.: incerta Tal vegada del provençal o ant. fr. estre (=être), ‘esser’; tal vegada producte d'una regressió de estrument (forma arcaica i dialectal per instrument).
>
> 1. GINY (ant. geny i gin). m.
> || 1. Agudesa d'enteniment; aptesa per a trobar els mitjans d'aconseguir o executar les coses; cast. ingenio. E nós dixem-li: En Guillem, més val giny que força, Jaume I, Cròn. 43. Tirant... és molt destre en les armes e més té giny que no força, Tirant, c. 65. Tots confiam tant de la discreció e bon giny vostre, Villena Vita Chr., c. 140.
> || 2. Recurs o mitjà suggerit per l'agudesa de l'enteniment per a aconseguir o executar una cosa; cast. traza, maña. Car giny ne remey dar no y sé, Martí Garcia (Cançon. Univ. 220). Car sos mals ginys m'an portat en tal punt, Ausiàs March ix. Creu que sos ginys l'an de béns prosperat, ibid. xxxi. Y li resten mil ginys y destrea, Viudes donz. 120. Per sa inducció e giny agués de ser guiat e conduhit com a minyó a fer coses no lícites, doc. a. 1494 (Archivo, vii, 127).
> || 3. Màquina, i especialment: a) Màquina de guerra; cast. ingenio, máquina. Ne combatre ab gins, ab fenèuol, gosza ne gata, Usatges trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 297). E miràuem los genys con tirauen, Jaume I, Cròn. 73. Que uejam en qual loch posarem los genys, ibid. 193. Mentre fèyem appareylar los geyns, ibid. 461. Un rey tenia assetjat un castell al qual fehia trer molts de ginys, e en aquel castell hauia un giny qui treya a la host del rey, Llull Felix, pt. iv, c. 5. Foren ordenats quatre gins ho brigoles de dues caixes, Pere IV, Cròn. 343. Serà aterrat per pedra de giny, Genebreda Cons. 33. Axí com venia la pedra del geny que tenie assetjada la ciutat, Quar. 1413, pàg. 92. Ab un giny lo volia lançar perque isqués a recebir los embaxadors, Tirant, c. 14. Maestre de ginys: (ant.) enginyer, constructor de màquines de guerra. (Cf. doc. a. 1369, ap. Col. Bof. xii, 145).—b) Poalanca, màquina per a treure aigua d'un pou sense corriola (Granadella); cast. cigüeña.—c) Premsa de biga per a olives (Priorat, Ascó, Gandesa, Bot, Tortosa, Vinaròs).
> || 4. Gest, moviment del braç o d'altre membre (Reus). «Vaig fer un giny i em vaig fer mal al braç».
>     Fon.: ʒíɲ (or., bal.); ʤiɲ (occ.).
>     Sinòn.: enginy, ingeni.
>     Etim.: del llatí gĕnĭum, mat. sign. || 1.
>
> DIEC2:
>
> estri
>
>
> m. [LC] [ED] Arreu, eina, objecte, especialment manual, que hi ha en una casa, que hom porta sobre seu, i que serveix per a fer un treball o prestar un servei determinat.
>
>
> giny
>
>
> 1 1 m. [LC] Maquinació . Amb els seus mals ginys, aconseguirà desavenir-los.
> 1 2  [LC] portar una cosa mal giny Ésser de mal averany.
> 2 m. [LC] Màquina, artefacte. Ginys de guerra.
>
> Crec que les definicions d'estri encaixen perfectament amb allò que és un widget:
>
> DCVB: objecte de qualsevol mena destinat a un treball o ús determinat
> DIEC2: Arreu, eina, objecte, especialment manual, que hi ha en una casa, que hom porta sobre seu, i que serveix per a fer un treball o prestar un servei determinat
>
>
> També és interessant veure què diu la Wikipedia de l'etimologia de widget a https://en.wikipedia.org/wiki/Widget_(GUI) :
>
>
> “Widget” entered American English around 1920, as a generic term for any useful device, particularly a product manufactured for sale. In computer use it has been borrowed as a shortened form of “window gadget,” and was first applied to user interface elements during Project Athena in 1988.[citation needed] The word was chosen because "all other common terms were overloaded with inappropriate connotations" – since the project's Intrinsics toolkit associated each widget with a window of the underlying X Window System – and because of the common prefix with the word window.[2]
>
> Els sinònims que dona el DCVB per estri: atuell i ormeig, encara que pertanyen al mateix camp semàntic que estri i giny i que són paraules precioses i jo estaria encantat d'usar-les a la traducció del KDE, penso que tenen connotacions que no les fan adequades per a traduir widget. A banda dels problemes pràctics que suposaria introduir-les a aquestes alçades.
>
> Respecte l'opció de traduir-ho per "complement d'escriptori" penso que és molt mala idea traduir una paraula pel seu significat. No només fa totalment maldestre el seu ús, sinó que empobreix el vocabulari i obvia totalment el motiu pel qual es va crear una nova paraula o es va usar una paraula existent amb un nou significat.
>
> Moltes gràcies a tots i em disculpo per la intrusió!
> Sebastià
>
> El 26/6/19 a les 23:29, Josep Ma. Ferrer ha escrit:
>
> Respecte estris -> ginys («widgets»)-
>
> També respectem el recull de termes de softcatalà:
>
> https://www.softcatala.org/recull-termes-softcatala/
>
> En aquest cas, ací al departament també tinguerem la mateixa discussió, i de totes les opcions que hi havia, no n'hi ha cap que siga àmpliament uitlitzada, per això decidirem respectar el terme de softcatalà amb la paraula anglesa entre parèntesi que és més coneguda. Ara bé, la nostra primera opció seria 'Complement d'escriptori' que descriu la funció i s'entén millor. Que en penseu?
>
> Aquest és un tema que va aparèixer fa un parell d'anys, i encara tenim
> pendent de resoldre. La meva opinió és que hauríem de fer un canvi
> massiu de la traducció de "widget", de l'actual «estri» a «giny» (i
> analitzar si «giny» col·lisiona amb alguna altra traducció). Això ens
> alinearia amb la resta d'equips de traducció. Però m'agradaria
> conèixer l'opinió de la resta de l'equip.
>
>
> --
> Encara quedem valencians que no volem deixar d'ésser el poble que som,
> que no volem cedir a la dissolució ni a la indiferència.
>   Joan Fuster. "Nosaltres, els valencians"