<div dir="auto">Una idea... En aquest cas el missatge sembla ser el desenvolupador demanant disculpes per una possible errada o per una restricció, per tant un "Disculpeu, error intern." Semblaria respectar l'objectiu original del sorry.. </div><br><div class="gmail_quote"><div dir="ltr" class="gmail_attr">El mar., 21 sept. 2021 9:35, Sebastià Pla i Sanz <<a href="mailto:sps@sastia.com">sps@sastia.com</a>> escribió:<br></div><blockquote class="gmail_quote" style="margin:0 0 0 .8ex;border-left:1px #ccc solid;padding-left:1ex">Bon dia,<br>
<br>
El 20/9/21 a les 19:29, Josep M. Ferrer ha escrit:<br>
> 2) Els ordinadors/programes no tenen sentiments, per tant, no poden <br>
> sentir (ni saber greu, ni lamentar-ho, ni acompanyar en el sentiment,...) <br>
<br>
D'acord que els ordinadors no tenen sentiments, no com les impressores <br>
que, com sap tothom, són intrínsecament malvades. ;-)<br>
<br>
Jo ho veig d'una altra manera: no és l'ordinador el qui expressa un <br>
sentiment, sinó el programador que ha escrit el codi. Anticipa les <br>
possibles errades o problemes que es poden produir en l'execució del seu <br>
codi i manifesta el seu greu en no haver pogut efectuar-se l'operació <br>
volguda.<br>
<br>
Quan usem un programa establim una certa comunicació amb el programador <br>
que l'ha escrit. Semblant a la que establim amb un escriptor quan llegim <br>
el seus llibres. Seria un cas semblant al de l'obra d'art. Un quadre no <br>
te sentiments, és un objecte inanimat. Però sí que transmet sentiments, <br>
els sentiments del pintor que l'ha pintat.<br>
<br>
Només volia expressar un altre punt de vista.<br>
<br>
Gràcies!<br>
Sebastià<br>
<br>
-- <br>
Encara quedem valencians que no volem deixar d'ésser el poble que som,<br>
que no volem cedir a la dissolució ni a la indiferència.<br>
                   Joan Fuster. "Nosaltres, els valencians"<br>
<br>
</blockquote></div>