<html>
<head>
<meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
</head>
<body text="#000000" bgcolor="#FFFFFF">
<div class="moz-cite-prefix">Bon dia,</div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">Disculpeu la intrusió, tenint en compte
que fa molt de temps que no col·laboro amb la traducció. Però com
que el tema m'interessa i en Josep Ma. demana l'opinió de l'equip,
sense especificar si és actual o passat, doncs poso cullerada. ;-)<br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">En la meva opinió estri és millor que
giny, perquè estri té més la connotació d'eina, mentre que giny té
una connotació de mà quina. Si mirem les definicions dels
diccionaris:</div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">DCVB:</div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix"><span class="title">ESTRI </span><i>m.
</i><br>
Instrument, atuell, eina; objecte de qualsevol mena destinat a un
treball o ús determinat (or., occ.); cast. <i>trebejo, enser. </i><span
class="estreta">La sala bona ornamentada d'estris orientals, </span>Roig
Flama 95. <span class="estreta">Trencaven el cà nem valent-se d'un
estri que en deien trencadores, </span>Scriptorium, juny 1928.<span
class="versaleta"><br>
    Fon.: </span><font face="Gentium">εÌstɾi </font>(Ripoll,
Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Segarra, Urgell).<span
class="versaleta"><br>
    Sinòn.: </span><i>atuell, ormeig.</i><span
class="versaleta"><br>
    Etim.: </span>incerta Tal vegada del provençal o ant. fr. <i>estre
</i>(=<i>être</i>), ‘esser’; tal vegada producte d'una regressió
de <i>estrument </i>(forma arcaica i dialectal per <i>instrument</i>).</div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix"><span class="title">1. </span><span
class="title">GINY </span>(ant. <i>geny </i>i <i>gin</i>). <i>m.
</i><br>
|| <b>1. </b>Agudesa d'enteniment; aptesa per a trobar els
mitjans d'aconseguir o executar les coses; cast. <i>ingenio. </i><span
class="estreta">E nós dixem-li: En Guillem, més val giny que
força, </span>Jaume I, Cròn. 43. <span class="estreta">Tirant...
és molt destre en les armes e més té giny que no força, </span>Tirant,
c. 65. <span class="estreta">Tots confiam tant de la discreció e
bon giny vostre, </span>Villena Vita Chr., c. 140. <br>
|| <b>2. </b>Recurs o mitjà suggerit per l'agudesa de
l'enteniment per a aconseguir o executar una cosa; cast. <i>traza,
maña. </i><span class="estreta">Car giny ne remey dar no y sé,
</span>Martà Garcia (Cançon. Univ. 220). <span class="estreta">Car
sos mals ginys m'an portat en tal punt, </span>Ausiàs March <span
class="versaleta">ix. </span><span class="estreta">Creu que sos
ginys l'an de béns prosperat, </span>ibid. <span
class="versaleta">xxxi. </span><span class="estreta">Y li
resten mil ginys y destrea, </span>Viudes donz. 120. <span
class="estreta">Per sa inducció e giny agués de ser guiat e
conduhit com a minyó a fer coses no lÃcites, </span>doc. a.
1494 (Archivo, <span class="versaleta">vii, </span>127).<br>
|| <b>3. </b>MÃ quina, i especialment: <b>a) </b>MÃ quina de
guerra; cast. <i>ingenio, máquina. </i><span class="estreta">Ne
combatre ab gins, ab fenèuol, gosza ne gata, </span>Usatges
trad. segle XIII (Anuari IEC, <span class="versaleta">i, </span>297).
<span class="estreta">E mirà uem los genys con tirauen, </span>Jaume
I, Cròn. 73. <span class="estreta">Que uejam en qual loch posarem
los genys, </span>ibid. 193. <span class="estreta">Mentre
fèyem appareylar los geyns, </span>ibid. 461. <span
class="estreta">Un rey tenia assetjat un castell al qual fehia
trer molts de ginys, e en aquel castell hauia un giny qui treya
a la host del rey, </span>Llull Felix, pt. <span
class="versaleta">iv, </span>c. 5. <span class="estreta">Foren
ordenats quatre gins ho brigoles de dues caixes, </span>Pere
IV, Cròn. 343. <span class="estreta">Serà aterrat per pedra de
giny, </span>Genebreda Cons. 33. <span class="estreta">Axà com
venia la pedra del geny que tenie assetjada la ciutat, </span>Quar.
1413, pà g. 92. <span class="estreta">Ab un giny lo volia lançar
perque isqués a recebir los embaxadors, </span>Tirant, c. 14. <span
class="bolditalic">Maestre de ginys: </span>(ant.) enginyer,
constructor de mà quines de guerra. (Cf. doc. a. 1369, ap. Col.
Bof. <span class="versaleta">xii, </span>145).—<b>b) </b>Poalanca,
mà quina per a treure aigua d'un pou sense corriola (Granadella);
cast. <i>cigüeña.</i>—<b>c) </b>Premsa de biga per a olives
(Priorat, Ascó, Gandesa, Bot, Tortosa, Vinaròs). <br>
|| <b>4. </b>Gest, moviment del braç o d'altre membre (Reus).
«Vaig fer un giny i em vaig fer mal al braç».<span
class="versaleta"><br>
    Fon.: </span><font face="Gentium">Ê’Ãɲ </font>(or., bal.);
<font face="Gentium">ʤiɲ </font>(occ.).<span class="versaleta"><br>
    Sinòn.: </span><i>enginy, ingeni.</i><span
class="versaleta"><br>
    Etim.: </span>del llatà <font face="Gentium">gÄ•nÄum, </font>mat.
sign. || 1.</div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">DIEC2:</div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">
<h2><span class="title">estri </span><br>
</h2>
<br>
<span class="tagline">m.</span><span class="body"><span
class="tip"> [LC] </span><span class="tip"> [ED] </span></span><span
class="body">Arreu, eina, objecte, especialment manual, que hi
ha en una casa, que hom porta sobre seu, i que serveix per a fer
un treball o prestar un servei determinat.</span></div>
<div class="moz-cite-prefix"><span class="body"><br>
</span></div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
<h2><span class="title">giny </span><br>
</h2>
<br>
<span class="body"><b>1Â </b><i>1Â </i></span><span class="tagline">m.</span><span
class="body"><span class="tip"> [LC] </span></span><span
class="body"><span class="versaleta"><a>Maquinació </a></span>.
</span><span class="body"><span class="italic">Amb els seus mals
ginys, aconseguirà desavenir-los. </span></span><br>
<span class="body"><b>1Â </b><i>2Â </i></span><span class="body"><span
class="tip"> [LC] </span></span><span class="body"><span
class="bolditalic"> portar una cosa mal giny </span>Ésser de
mal averany. </span><br>
<span class="body"><b>2Â </b></span><span class="tagline">m.</span><span
class="body"><span class="tip"> [LC] </span></span><span
class="body">MÃ quina, artefacte. </span><span class="body"><span
class="italic">Ginys de guerra.</span></span></div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">Crec que les definicions d'estri
encaixen perfectament amb allò que és un widget:</div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">DCVB: objecte de qualsevol mena
destinat a un treball o ús determinat</div>
<div class="moz-cite-prefix">DIEC2: <span class="body">Arreu, eina,
objecte, especialment manual, que hi ha en una casa, que hom
porta sobre seu, i que serveix per a fer un treball o prestar un
servei determinat</span></div>
<div class="moz-cite-prefix"><span class="body"><br>
</span></div>
<div class="moz-cite-prefix"><span class="body"><br>
</span></div>
<div class="moz-cite-prefix"><span class="body">També és interessant
veure què diu la Wikipedia de l'etimologia de widget a
<a class="moz-txt-link-freetext" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Widget_(GUI)">https://en.wikipedia.org/wiki/Widget_(GUI)</a> :<br>
</span></div>
<div class="moz-cite-prefix"><span class="body"><br>
</span></div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
<span class="body">“Widget†entered American English around 1920,
as a generic term for any useful device, particularly a product
manufactured for sale. In computer use it has been borrowed as a
shortened form of “window <a
href="https://en.wikipedia.org/wiki/Gadget" title="Gadget">gadget</a>,â€
and was first applied to user interface elements during <a
href="https://en.wikipedia.org/wiki/Project_Athena"
title="Project Athena">Project Athena</a> in 1988.<sup
class="noprint Inline-Template Template-Fact"
style="white-space:nowrap;">[<i><a
href="https://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Citation_needed"
title="Wikipedia:Citation needed"><span title="This claim
needs references to reliable sources. (August 2014)">citation
needed</span></a></i>]</sup> The word was chosen because
"all other common terms were overloaded with inappropriate
connotations" – since the project's <a
href="https://en.wikipedia.org/wiki/X_Toolkit_Intrinsics"
title="X Toolkit Intrinsics">Intrinsics</a> toolkit associated
each widget with a window of the underlying <a
href="https://en.wikipedia.org/wiki/X_Window_System" title="X
Window System">X Window System</a> – and because of the common
prefix with the word <i>window</i>.<sup id="cite_ref-2"
class="reference"><a
href="https://en.wikipedia.org/wiki/Widget_(GUI)#cite_note-2">[2]</a></sup></span></div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">Els sinònims que dona el DCVB per
estri: atuell i ormeig, encara que pertanyen al mateix camp
semà ntic que estri i giny i que són paraules precioses i jo
estaria encantat d'usar-les a la traducció del KDE, penso que
tenen connotacions que no les fan adequades per a traduir widget.
A banda dels problemes prà ctics que suposaria introduir-les a
aquestes alçades.<br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">Respecte l'opció de traduir-ho per
"complement d'escriptori" penso que és molt mala idea traduir una
paraula pel seu significat. No només fa totalment maldestre el seu
ús, sinó que empobreix el vocabulari i obvia totalment el motiu
pel qual es va crear una nova paraula o es va usar una paraula
existent amb un nou significat.</div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">Moltes grà cies a tots i em disculpo per
la intrusió!<br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">Sebastià <br>
<span class="body"></span></div>
<div class="moz-cite-prefix"><br>
</div>
<div class="moz-cite-prefix">El 26/6/19 a les 23:29, Josep Ma.
Ferrer ha escrit:<br>
</div>
<blockquote type="cite"
cite="mid:CADXomxsUOBtwQo+wjMP8q+Fa3zA0DbRcPH6436YvXAmXneO-Zg@mail.gmail.com">
<blockquote type="cite" style="color: #000000;">
<pre class="moz-quote-pre" wrap="">Respecte estris -> ginys («widgets»)-
També respectem el recull de termes de softcatalà :
<a class="moz-txt-link-freetext" href="https://www.softcatala.org/recull-termes-softcatala/" moz-do-not-send="true">https://www.softcatala.org/recull-termes-softcatala/</a>
En aquest cas, acà al departament també tinguerem la mateixa discussió, i de totes les opcions que hi havia, no n'hi ha cap que siga à mpliament uitlitzada, per això decidirem respectar el terme de softcatalà amb la paraula anglesa entre parèntesi que és més coneguda. Ara bé, la nostra primera opció seria 'Complement d'escriptori' que descriu la funció i s'entén millor. Que en penseu?
</pre>
</blockquote>
<pre class="moz-quote-pre" wrap="">Aquest és un tema que va aparèixer fa un parell d'anys, i encara tenim
pendent de resoldre. La meva opinió és que haurÃem de fer un canvi
massiu de la traducció de "widget", de l'actual «estri» a «giny» (i
analitzar si «giny» col·lisiona amb alguna altra traducció). Això ens
alinearia amb la resta d'equips de traducció. Però m'agradaria
conèixer l'opinió de la resta de l'equip.
</pre>
</blockquote>
<p><br>
</p>
<pre class="moz-signature" cols="72">--
Encara quedem valencians que no volem deixar d'ésser el poble que som,
que no volem cedir a la dissolució ni a la indiferència.
Joan Fuster. "Nosaltres, els valencians"
</pre>
</body>
</html>